Es tracta d'una equació ben senzilla, el càlcul de la qual, qui més qui menys, té a l'abast: Es tracta de posar a una banda les llums, i a l'altra els il·luminats. Hi ha d'haver més llums que il·luminats. Si la banda primera queda buida, no anem bé, i si passa a la segona, hem triomfat. Alerta, no buscar sil·logisme d'equació amb igual: necessitem més llums que il·luminats. Per exemple, ara introduïrem un operador de multiplicar. Propososem un cas vàlid: llums >= 10*il·luminats. És a dir, per cada 10 amb llums, podem tolerar un il·luminat. És a dir, amb un supòsit de convicció com aquest, podem absorvir i dissimular a un il·luminat. Compte perquè ara apereixeran articles en revistes de divulgació científica, discutint el càlcul probabilístic en què el subjecte il·luminat s'acabi integrant, s'acabi adaptant. I també apareixeran col·lectius de protesta, defensant preservar l'existència de l'il·luminat, per raons de multiculturalitat. No entrarem aquí. Senyors, centrem-nos en la fòrmula: llums >= 10*il·luminats. Posem-hi xifres, números. Demostrem de manera empírica i exacta que no ens en sortim perquè estem menys rodejats de llums que d'il·luminats. Ciència!!! Llum!!! No obviem els resultats.