Hi ha de vegades al teu interior una sala d'espera. La buidor de ser l'únic passatger que ja voldria estar volant, mentre l'avió encara no ha arribat. Hi ha cops en què vers una situació complexa tan sols tens una llibertat, que és desatendre-la. Voldria recordar que la idea de llibertat té poca relació amb rebre, i molta amb donar. Els apassionats sempre tindrem un punt d'enveja idíl·lica als conformistes, perennes a la realitat. Però la simetria terrestre fa que per tots hi hagi paranys preparats.   I passa l'home de la neteja.   I passa la revisora, sense semblar que vulgui veure el bitllet que tenim a la mà.   Quan l'avió encara no és a terra, i vols volar, t'has d'esperar. I tu què fas, mentre esperes? "Quan no saps el que vols, t'has de resignar a ser el que et passa", la Punsoda em va ensenyar. Jo penso en gent a qui admiro, o en coses que m'han passat. O escric, o llegeixo. Es dóna el cas que mai he aconseguit res que quan no existia no fos capaç d'imaginar. I m'han dit de tot, me n'he sentit cada una! Però clar, creu-te als que estan asseguts i afirmen, saps?